Com ha canviat la meva visió del sistema educatiu?

Segons la nostra perspectiva, el sistema educatiu actual hauria d'adoptar les característiques següents:

És necessari començar a treballar a partir dels coneixements dels alumnes per a introduir allò que l'educador vol transmetre. D'aquesta manera ho fa més interactiu i  s'apropa més a les experiències personals dels alumnes. Altre motiu és que aquesta forma de treballar permet conèixer diferents punts de vista d'un mateix tema, pel qual els alumnes aprenen a empatitzar. Per tant, pel que fa al paper del mestre, no ha d'actuar com si ho sapigués tot, sinó que ha de motivar als alumnes a aprendre.

Considerem que la pràctica i la teoria haurien d'anar lligades,és a dir, primerament haurien d'adquirir-se uns coneixements previs, una vegada assolits, aquests haurien de posar-se en pràctica perquè així comprovem si els hem interioritzat de manera eficaç. Per contrari, l'aprenentatge mitjançant la memorització no és una manera factible.

A més, no hauria de prevaler només l'educació formal, sinó també l'educació informal i no formal.Perquè no només l'educació formal  és l'única que transmet coneixement. Sino que també a partir d'experiències, com seria el cas de l'educació al llarg de tota la vida, els mitjans de comunicació (educació no formal) o cursos d'idiomes (educació informal). Assolim coneixements que ens ajuden a adquirir la  formació integral de la persona. 

 En les tres funcions socials de l'escola obligatoria, proposades per Manuel Alcalà trobem molta conexió amb la nostra opinió. En primer lloc, l'escola ha d'estar adaptada a la funció de l'acogida i custodia que pretén convertir aquesta en un lloc segur per a la convivència i estància dels alumnes quan els progenitors no els poden atendre. D'aquesta manera el mestre pren el rol de cuidador i ajuda a l'alumnes no només amb l'acadèmic sino també amb temes socials. Seguidament en l'adquisició de valors han de tenir un paper essencial tant progenitors com els educadors. Aquest valors ens faciliten la convivència en la societat democràtica actual. Per últim el mestre és l'encarregat de la transmissió de coneixements acadèmics (matemátiques,llengua,etc.) ja que els pares poden no tenir un coneixement especialitzat d'aquests, 

Pel que fa a la forma d'avaluació , aquesta no hauria de basar-se en la selecció del "millors"(funció propedéutica), sino que hauria de facilitar a cada alumne els mitjans per a poder desenvolupar-se en tots els àmbits de la vida segons les seves possibilitats.

 Per altra banda, es té que assegurar  la no exclusió de qualsevol alumne segons les seves capacitats, religió, ètnia,sexe...TOTS TENIM DRET A L'EDUCACIÓ!

En conclusió, considerem millor el mètode constructiu perquè assegura una formació personalitzada i "acorde" a les capacitats de cadascú.